PARTS D'UN GLOBUS AEREOSTÀTIC

Els globus actuals es componen de 3 parts: embolcall, barquilla i cremadors. L'embolcall es compon de franges verticals unides, realitzades de material sintètic impermeable, capaç de resistir les altes temperatures de l'interior. El seu volum depèn dels models i de la capacitat de càrrega que poden suportar. Embolcall i barquilla estan unides amb cables. Aquesta sol ser de vímet o jonc entrellaçat i té forma cúbica. Els cremadors se situen dirigint el doll de foc cap a l'entrada de l'embolcall (anella de la boca). Fixat en el sòl es troba el gas objecte de la cremació (que avui dia és propà, més segur que els anteriorment utilitzats: hidrogen i heli).

PARTS D'UN HELICÒPTER

Rotor:

El rotor és la part giratòria de l'helicòpter que genera la sustentació. Amb aquest terme se sol fer referència al rotor principal horitzontalment, però també es refereixen al rotor de cua. El rotor es componen de diverses pales o aspes que giren entorn un eix o masteler. Les pales tenen una forma aerodinàmica similar a les sales d'un avió, corbades formant una elevació en la part superior i llises o fins i tot còncaves en la part inferior, forma que es coneix com perfil alar. Aquesta forma és la responsable de la sustentació que produïxen les pales en moviment. Quan l'helicòpter està en l'aire tendeix a donar voltes sobre les seves vertical en sentit oposat al gir del rotor principal, el que fa immaniobrable l'aparell. Per a evitar aquest efecte, cridat parell, empren o el rotor de cua, una hèlix més petita disposada verticalment que genera una embranzida per a contrarestar l'efecte parell, el denominat efecte antipar. Hi ha helicòpters que no tenen rotor de cua vertical, sinó dos motors horitzontals, en diferents disposicions que al girar en sentits oposats eliminen la necessitat del rotor de cua, o fins i tot sistemes com el fenestron o el NOTAR.


Rotor de cua convencional:


És un rotor més petit muntat verticalment en la cua d'un helicòpter d'un solo rotor. Aquest genera una embranzida que contraresta el parell. El sistema que mou el rotor de cua consisteix en un arbre de transmissió generalment flexible que recorre la cua i una caixa d'engranatges en la seva part final, que permet controlar les revolucions per minut



Fenestrón:


El fenestrón, també cridat fantail o rotor de finestra, és una hèlix amb de 8 a 18 pales, tancat en la cua de l'helicòpter. Aquesta situació permet una major força de rotació que un rotor convencional i per aquesta raó i el seu major nombre de pales pot tenir una grandària menor que un rotor de cua normal. Els seus avantatges radiquen en la seva major seguretat a l'estar més protegit i el menor nivell de soroll, no obstant això, també té alguns desavantatges, que són l'increment en el pes, el cost, la complexitat i el consum, sobretot en vol estacionari.



Notar:


El sistema antipar NOTAR (NO TAil Rotor, no rotor de cua) és un recent i innovador sistema antipar, desenvolupat per McDonell Douglas Helicopters Systems, que elimina la necessitat de rotor de cua en l'helicòpter. Està incorporats a models d'aquesta signatura, com el MD 520 o l'Explorer. Consisteix en un ventilador muntat en la part de darrere del fuselaje. El ventilador, mogut per la transmissió, injecta aire en el masteler i el flux surt per la part final, obteniendose l'efecte antipar.

PARTS D'UN AVIÓ

L'avió i les seves parts:


Els vehicles aeronàutics o aeronaus són unes màquines dissenyades per navegar per l'espai aeri. Les més comunes són els avions, les avionetes, i els helicopters. Tots aquests vehicles tenen com objectiu poder transportar per l'aire una càrrega determinada.Els avions es componen de les següents parts :El fuselatge, les ales, , el grup propulsor i el tren d’aterratge .Cadascuna d’aquestes parts té una funció fundamental en el funcionament de l’avió.




El fuselatge:

És la part central de l’avió, on s’allotgen el passatgers i la càrrega, adamés de diversos sistemes i equips per a dirigir l’avió. A més a més serveix com estructura principal a la qual s’afegeixen les demés parts de l’avió com les ales, el grup motorproulsors o el tren d’aterratge. El fuselatge a de constar d’un nombre determinat de sortides de forma que compleixin les normatives internacionals d’evacuació en cas d’emergència. La forma del fuselatge es fabrica en funció del tipus d’avió que sigui, però tots tenen una forma aerodinàmica i un volum o capacitat determinada

Ales :

Permeteixen que l'avió voli al produïr la força de sustentació. En les ales d’un avió es troben situades diferents superfícies flexibles, sent les principals els alerons i els flaps.A més a més a les ales s'incorporen els dipòsits de combustible.

Alerons:

Es troben situats a la part del darrere de les dues ales, a prop de les puntes. La seva funció es inclinar l’avió en torn del seu eix longitudinal “X”, amb el fi de pujar una ala més que l’altre, sobretot al fer un gir per canviar la direcció. Aquesta inclinació la fa el pilot fen girar la palanca cap a la dreta o cap a l’esquerre, segons es vulgui inclinar les ales en un sentit o en un altre. Els alerons es mouen en sentit contrari, es a dir, quan un aleró puja, l’altre baixa.

Flaps:
Formen part de la part del darrere de les ales. En el avions petits els flaps pugen i baixen de forma mecànica mitjançant una palanca que acciona manualment el pilot. En els de major tamany i velocitat resulta pràcticament impossible moure les superfícies a mà. Per aquesta raó en aquests avions , una petita palanca guardada, està destinada a accionar el sistema hidràulic que s’encarrega de moure’ls.
La funció dels flaps es modificar la forma aerodinàmica de les ales , proporcionant una major sustentació a l’avió quan vola en règim de velocitat lent y a una baixa altura, tant en el enlairament com en el aterratge. Durant el enlairament els flaps es despleguen parcialment uns graus cap a fora i cap a baix. Aquesta variació permet un major desvio d’aire en el ala originant un creixement en la sustentació. Una vegada que l’avió es troba en l’aire, el pilot recull els flaps per eliminar la resistència addicional que els flats introdueixen en el desplaçament de l’avió i poder arribar a la velocitat màxima que el fabricant aconsella per cada tipus d’avió. De no recollir-se els flaps, al augmentar la força de l’aire a mesura que l’avió es posa a més velocitat, poden arribar a desprendre’s de les ales.
Durant les maniobres d’aterratge a la pista, el pilot desplega de nou els flaps per augmentar la sustentació, compensant així la que es perd al disminuir la velocitat i l’altura.

Slats:
Són superfícies flexibles aerodinàmiques auxiliars situades en el cantó davanter o d’atac de l’ala, que funcionen automàticament en alguns avions, o controlats per els pilots en altres casos. La funció dels Slats, igual que els Flaps, es alterar momentàniament la forma de l’ala durant l’enlairament i l’aterratge per augmentar la sustentació, amés de facilitar el control de moviment lateral de l’avió.
Quan l’angle d’atac de les ales s’incrementa, els Slatses mouen cap a fora del cantó. Aquest moviment provoca que l’angle d’atac del fluix de l’aire disminueixi amb relació a l’àrea total de les ales. D’aquesta forma l’aire que es mou per dalt de l’ala es suavitza reduint les turbulències dels remolins que es formen sobre la seva superfície durant el vol.

Spoilers o Aerofrens :

Son aletes que es pugen per tallar una gran part de la força de sustentació. A terra s’usen junt amb les reverses per facilitar la desacceleració després de l’aterretge. El Spoiler pujat, ofereix gran resistència aerodinàmica que ajuda a desaccelerar l’avió.
El pilot pot pujar cada Spoiler de forma independent durant el vol per controlar el moviment lateral de l’avió.
Quan els dos Spoilers es pugen, anul·len la força de sustentació i provoquen que l’avió perdi impuls una vegada que ha tocat terra.

Timó de profunditat o elevadors:

La seva funció es fer rotar l’avió en torn al seu eix lateral “Y”, permetent l’enlairament i l’aterratge, així com ascendir o descendir una vegada que es troba en l’aire. Els dos elevadors es mouen simultàniament cap a baix o cap a dalt quan el pilot mou el seu timó o palanca cap endarrere o cap al davant. Quan el timó o la palanca es tira cap endarrere, els elevadors es mouen cap a dalt y l’avió s’enlaira o agafa altura degut al fluix d’aire que impacte contra la superfície dels elevadors pujats. Si per el contrari es mou el timó cap el davant, els elevadors baixen i l’avió descendeix.

El tren d’aterratge:

És el conjunt de rodes, amortiguadors i altres equips que s’utilitzen per aterrar o maniobrar sobre una superfície. Té com a funció que l’avió arribi al terra sense cap problema, és a dir que amortitzi l’impacte de l’aterratge i permeti moure’s per la superfície. És un dels mecanismes més complicats del avió, normalment funcionen amb energia hidràulica igual que els frens que consten d’uns sistemes antideslitçants. El tren d’aterratge es baixa i es recull des de la cabina encara que aquestos sistemes solen contenir un detector de mode, aire/terra, el qual activa o desactiva varis sistemes de l’avió segons es trobi a l’aire o al terra.

El grup propulsor:

És l’element que proporciona a l’avió la velocitat necessària per volar. Tot i que encara hi ha avions que utilitzen l’hèlix, els més grans utilitzen un model de turboreactor anomenat turbofan. Aquest sistema, amés d’aconseguir velocitat gràcies a l’expansió dels gasos de la combustió, aprofita la força de sortida d’aquests gasos per accionar un ventilador gegant que impulsa un gran volum d’aire cap enrere; així s’augmenta la força del motor i s’estalvia combustible. El combustible utilitzat és el querosè.

MOTORS DE COTXES = MOTORS D'AVIÓ?

La veritat es que no tenen res a veure els motors davió amb els motors de cotxes.
Peró si existeixen marques de cotxes que anteriorment feien motors d'avions. Com n'es el cas de BMW:





Començaments:



El predecessor de BMW va anar l'empresa Rapp Motorenwerke GmbH, fundada en 1913 per Karl Rapp. Van canviar el nom a l'abril de 1917, en primer lloc a BMW GmbH (societat limitada) per a acabar en BMW AG, un any més tard després de la seva conversió en societat anònima. El primer director general va ser Franz Josef Popp, que mantindria el càrrec durant 20 anys. L'enginyer Max Friz va destacar en la jove empresa per desenvolupar en 1917 un motor d'avió d'alta compressió, gràcies a la qual cosa es va poder reduir la pèrdua de prestacions en les altures. Aquesta innovació va tenir tal acceptació que BMW va rebre una comanda de 2.000 motors per part de l'administració de l'exèrcit prusiano. El 17 de juny de 1919 es va arribar el rècord d'altura de 9.760 metres amb un BMW IIIa. El final de la Primera Guerra Mundial i el Tractat de Versalles va semblar ser la fase final de l'empresa, ja que el tractat prohibia la fabricació durant 5 anys de motors d'avió, per aquell temps l'únic producte de BMW. En 1922 Camillo Castiglioni, accionista principal de la companyia va abandonar l'empresa per a anar-se A Bayerische Flugzeugwerke AG (BFW), duent-se també els drets de la marca BMW. L'empresa BFW era originària de l'empresa Gustav-Otto-Flugzeugwerk, que fundés el 7 de març de 1916 Gustav Otto, fill de Nikolaus August Otto, inventor del motor de combustió. El 7 de març de 1916 es considera, en la descripció de la història de l'empresa, com data oficial de fundació de BMW. Amb la sortida de Castiglioni els Bayerische Flugzeugwerke (BFW) deixarien lloc a BMW. L'empresa que es cridés fins a llavors BMW pas a cridar-se Süddeutsche Bremsen-AG i després Knorr-Bremse, empresa industrial d'importància en el sector dels frens. Un any després del canvi de nom, en 1923, Max Friz i Martin Stolle van desenvolupar la primera motocicleta BMW, la R32, i van asseure d'aquestes formes les bases per a una nova línia de producció: Motocicletes. Friz solament va precisar de 5 setmanes per al desenvolupament de la R32, que ja llavors duien el clàssic motor de BMW de dos cilindres muntats horitzontalment en ambdós costats i refrigerat per aire (motor tipus "Boxer"). A partir de 1924 es van tornar a produir motors d'avió. El Schienenzeppelin fabricat en 1930 va ser propulsado amb un motor BMW.


Primera producció d'automòbils:


En 1928 BMW compro l'empresa VEB Automobilwerk Eisenach, el fabricant del petit automòbil DIXI, convertint-se així en fabricant d'automòbils. El 22 de març de 1929 BMW va produir el seu primer automòbil en sèrie en Eisenach, en el land alemany de Thüringen. El model es va denominar 3/15 PS, o també DÓNA 2, i va ser fabricat sota llicència del britànic Austin Seven. El vehicle es va ensamblar a Berlín amb una carrosseria de l'empresa Ambi-Budd, que recordés al Rosengart, també fabricat amb una llicència de Austin. En 1932 arribaria el primer "autentico" BMW denominat AM1 (de l'acrònim Automobilkonstruktion München Nr. 1, a l'espanyol "Construcció d'automòbil Munic Nr. 1"). L'AM1 era un vehicle de major grandària i tècnica més avançada que el DIXI, per exemple, vàlvules controlades des de dalt, frens en les quatre rodes, eix pendular davanter. El primer vehicle de nova construcció portada a terme íntegrament pels propis tècnics de BMW va anar el 303, llançat en 1933. Va ser obra de Fritz Fiedler (1899?1972) i estava equipat amb un motor de 6 cilindres i 1,2 litres de capacitat. A causa de l'ampliació de la construcció de motors d'avió a partir de 1933, la divisió de vehicles i motocicletes pas a ser un negoci menor. A pesar d'això, els hi models llançats en l'època, el326 (1935), el 327 (1937) i el roadster esportiu 328 llançat en 1936, van ser populars . El BMW 326 va estar en producció entre els anys 1936 i 1941, les seves característiques i un preu adequat (5.500 RM) li va fer arribar a un èxit de vendes. Van arribar a produir-se 16.000 unitats en el període. Tenia formes molt arrodonides, i en la part del darrere era notable la presència marcada de la roda de recanvi en el maleter. El xassís construït amb travessers perimetrals permetia que la carrosseria no fos alta al permetre col·locar els seients dintre del perímetre. Abans del començament de la Segona Guerra Mundial BMW fabricava el 327, un automòbil ampli i luxós, i el 328, un esportiu descapotable. Ambdós models estaven equipats amb un motor de 2 litres i van ser molt avançats en la seva època.%[cita requerida] El 328 va destacar no solament per la seva construcció sinó també pels nombrosos èxits en els circuits de carreres, entre ells la Mille Miglia celebrada a Itàlia en 1940. Aquest model va consolidar la imatge de BMW com fabricant de models esportius, que perdurés després de la Segona Guerra Mundial. En Gran Bretanya va ser tan popular que es va comercialitzar en el seu mercat sota llicència de BMW per Frazer-Nash, empresa que des de 1934 venia important motors de BMW per als seus propis models.

COMANYIES AÈRIAS

Companyies aèries espanyoles:



Air Europa. Línia aèria espanyola propietat de Falcó.

Iberia. Companyia bandera espanyola. Aquesta línia aèria ha renovat recentment el disseny de la seva web a la qual ha incorporada nous serveis. Molt interessant és la pàgina dedicada a ofertes. Tots els dijous publiquen ofertes d'última hora a preus molt competitius. Inclou la reserva en línia i el control dels punts "Iberia Plus".

Spanair. La pàgina d'aquesta companyia permet la compra de bitllets en línia. Inclou una opció per a rebre els bitllets en l'adreça sol·licitada.





Companyies aèries europees:





Aer Lingus. Companyia bandera irlandesa. Vola des de Barcelona, Madrid, Màlaga i Palma.



Aeroflot. Companyia bandera russa.



Air Littoral. Companyia privada francesa. Aquesta empresa està especialitzada a unir aeroports del sud d'Europa entre ells i amb la majoria d'aeroports francesos a través dels seus "hubes" de Niça i de Montpelier.



Alitalia. Companyia bandera italiana.



Air France. Companyia bandera francesa. En la seva web es poden realitzar reserves en línia, comprovar l'estat de les mateixes, veure horaris, ofertes i gestionar el compte personal de "milles" recorregudes. Permet la descàrrega dels horaris en Acrobat Reader i publica periòdiques ofertes.



British Airways. Companyia bandera de Gran Bretanya. Oferix preus molt interessants per a Londres i possibilita un molt ampli ventall de vols de diverses companyies en els quals el preu de cadascun apareix molt destacat en primer terme.



Brussels Airlines. Aquesta és la línia aèria belga de recent creació, amb vols directes fins a Brussel·les des de Madrid, Barcelona, Bilbao i Sevilla. En la capital belga disposa connexions amb 32 destinacions europeus i 13 africans.



Finnair. Companyia bandera de Finlàndia. La pàgina web d'aquesta companyia pot consultar-se en més de 25 idiomes inclòs el castellà. KLM. Companyia bandera holandesa. Lot. Companyia bandera de Polònia.



Lufthansa. Companyia bandera alemanya. Aquesta companyia acaba de renovar la seva pàgina en castellà (té pàgines en 80 idiomes) i ha millorat el sistema de recerca d'ofertes. En la pàgina actual oferix informació sobre els serveis a bord i en terra, mapes i sales d'espera dels aeroports, programes actualitzats d'entreteniment a bord, així com informació sobre l'oferta gastronòmica en els seus vols.



Luxair. Companyia aèria de Luxemburg. Té 20 vols setmanals entre Madrid, Barcelona i Luxemburg. Per a aquest estiu oferix vols des de Màlaga per 69 euros per trajecte.



Maersk Air. Aquesta petita companyia danesa opera a Espanya des del 27 d'octubre de 2002. Es tracta d'un vol diari (de dilluns a divendres i diumenges) anada i volta entre Barcelona i Copenhaguen en moderns Boeings.



Olympic Airways. Companyia grega.



Tap Air Portugal. Companyia bandera portuguesa.



Swiss. Aquesta és la companyia suïssa que ha pres el relleu de Swissair després de la seva desaparició fa algun temps per problemes econòmics.







Companyies aèries no europees:



American Airlines. Companyia nord-americana.



Cathay Pacific. Companyia radicada en Hong Kong.



Delta. Aquesta companyia nord-americana té vols directes entre Barcelona (en temporada alta) i Madrid amb diverses ciutats nord-americanes. LanChile. Companyia bandera xilena. Disposa de múltiples serveis per a planificar unes vacances a Xile.



Qantas. Companyia australiana.

ROTOR D'UN HELICÒPTER

Funcións del rotor d'un helicòpter:



Aqui mostrem un vídeo sobre totes les funcións d'un rotor en un helicòpter, i els seus moviments.

MOTOR D'UN GLOBUS AEREOSTÀTIC

Enlairament i aterrissatge d'un globus aereostàtic:



Aqui mostrarem l'enlairament d'un globus i l'aterrissatge d'aquest.

Aquest video, ens mostra perfectament el motor i la seva funció i també ens mostra les parts del globus i la seva finalitat.